15 de marzo de 2016

Triste realidad por Isabel Maria Palou Amer

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!

Avui vespre he vist un vídeo de les famílies que fugen de l'horror de la guerra de Síria. Sense res! Tirats al fang, amb els nins amb les barretes i les manetes tremolant de fred... I encara estic en xoc. La policia els pegava amb les porres com si fossin els pitjors criminals.

Com a mare no me puc imaginar, no, no puc! com me sentiria si me trobàs en aquesta situació. Les cares de derrota, cansament i desesperació d'aquests pares, amb els infants en braços, esgotats, sense poder oferir-los res, m'han romput el cor. Com els dius als teus fills, en una situació així, que tot anirà bé? D'on treus les forces per seguir endavant en la desesperança?

Quina tristor! I quina vergonya! Vergonya de les fronteres, que només són una retxa imaginària que han traçat els polítics; vergonya de les banderes, que només són un bocí de pedaç que no pot ni tapar els nins que tenen fred; vergonya dels doblers, que només són un troç de paper o de metall que no pot nodrir les seves panxetes buides: vergonya del sistema que hem creat i que acabarà devorant-mos amb la seva monstruositat: vergonya de la farsa que és la Unió Europea, on un parell decideixen per tots els altres, on ningú no mos demana res de res. Perquè a mi, com a ciutadana, ningú no m'ha demanat la meva opinió sobre aquest tema i ells ja han decidit en el meu nom.

Seguirem girant la cara davant aquesta crisi humana brutal i cruel? Seguirem el·ludint la nostra responsabilitat de donar asil polític i ajudar els nostres germans i germanes que fugen de la mort per arribar a l'infern? Jo no puc!

Me neg a deixar-me guanyar per la tristor, la vergonya i la por, i posaré el meu granet d'arena, per petit que sigui, per canviar aquesta situació. Quan mir els ulls del meu fill no puc evitar veure els ulls de tots els petits i petites que ara són a la frontera de Macedònia, morts de por, de fred, de gana... víctimes d'una guerra sense sentit. Quan el meu fill sigui gran i me demani, "i tu què vares fer, mare?", no vull haver de baixar la cara de vergonya i dir-li japonès





J

Hem de fer camí tots junts, si volem sobreviure. Per nosaltres, per totes les nostres relacions, per les set generacions futures, per la nostra Mare Terra, perquè som MARES DE TOTS ELS FILLS DEL MÓN. Perquè som les EDUCADORES de les generacions que pugen! Perquè és la nostra responsabilitat vetlar per la Pau de la família humana. Perquè les persones, i sobretot els infants que surten al vídeo podrien ser qualsevol dels nostres...

PERQUÈ UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!

"Aquells que tenen braços, que ajudin amb els seus braços. Aquells que tenen cames, que ajudin amb les seves cames... Però que tots ajudin!", EJO TAKATA, mestre zen japonès